Coordinació municipal

  Els Consells Insulars tenen les competències en relació a la coordinació municipal i a l’assistència i cooperació tècnica als municipis.

Les competències en matèria de joventut i lleure atribuïdes als Consells Insulars són:

1. Coordinar els serveis municipals que afecten l’àrea de joventut i lleure per garantir una prestació integral i adequada a la totalitat del territori de cada illa.
2.  Assistir des dels punts de vista jurídic, econòmic, formatiu i tècnic en matèria de joventut i lleure els municipis, especialment els de menor capacitat econòmica i de gestió, i col·laborar-hi d’acord amb els recursos que el Govern de les Illes Balears transfereixi als consells insulars per aquest motiu.
3. Prestar serveis públics en matèria de joventut i lleure de caràcter supramunicipal.
4. Elaborar, aprovar i, si n’és el cas, modificar el Pla insular de joventut, mitjançant un procediment que garanteixi la participació del Consell de la Joventut de les Illes Balears, dels consells de la joventut del seu àmbit territorial, de les associacions juvenils i dels mateixos joves en general.
5. Elaborar i gestionar els programes i les accions juvenils d’àmbit insular, tant els propis com els que se’ls hagin delegat o transferit.
6. Elaborar estudis i publicacions que siguin d’interès per al jovent en l’àmbit insular.
7. El foment i el suport tècnic, econòmic i formatiu dels consells insulars de la Joventut.
8. Prestar suport al teixit associatiu juvenil insular com a forma prioritària de fomentar la participació del jovent, sense excloure altres formes de participació.
9. Establir programes i accions que facilitin l’autonomia personal del jovent i promoguin hàbits de vida saludables i actituds responsables, solidàries i de respecte a la diversitat.

Els casals de joventut constitueixen un espai que els ajuntaments ofereixen als joves (12-30 anys) per dur a terme activitats de lleure i oci que siguin del seu interès. La forma de gestió d’aquests casals pot ser molt diversa, des de l’autogestió dels propis joves fins la gestió del propi ajuntament, passant per la gestió per part d’una entitat.

Els casals de joves han de promoure i facilitar l’organització d’activitats culturals i d’oci des de la gent jove i per a aquesta. Es tracta de fomentar un ús adequat del temps lliure dels joves mitjançant activitats i recursos que resultin el més atractius possible per tal que aquests s’impliquin i participin.

Les funcions clau que ha de tenir qualsevol equipament juvenil són les següents:

• Espai de relació. L’equipament hauria de ser l’espai de referència dels joves, ser un punt de trobada natural i generar un espai de relació i cohesió social. En l’espai de relació s’hi engloben totes aquelles accions que tenen a veure amb el desenvolupament comunitari i local de tot el municipi i amb la pròpia dinamització juvenil.
• Espai de recursos. S’haurien de disposar d’eines i recursos que contribueixin a donar oportunitats a tot els joves. Així es pretén garantir, mitjançant la informació, l’orientació i la mediació, el foment de l’emancipació juvenil.
• Espai de participació. S’ha de promoure una cultura participativa i una educació per al diàleg i la transformació social. Així mateix s’ha de fomentar l’associacionisme juvenil, promoure la participació juvenil, i canalitzar les iniciatives juvenils i donar-hi suport.

A Mallorca, els Casals de Joventut que existeixen actualment són aquests:

• Palma. Espaisjoves.es
• A la part forana de l’illa en podem trobar als següents municipis: Algaida, Andratx, Artà, Bunyola, Calvià, Capdepera, Deià, Esporles, Felanitx, Inca, Llucmajor, Mancor de la Vall, Marratxí, Pollença, Puigpunyent, Sant Llorenç, Santa Maria, Santanyí, Sencelles, Ses Salines, Sóller, Son Servera i Valldemossa.

La dinamització juvenil és una forma d’intervenció socioeducativa que permet fomentar la participació i l’apoderament de la gent jove des de la pròpia acció, a través de la realització d’actuacions que impliquin als joves. Les regidories de joventut dels ajuntaments, poden impulsar serveis de dinamització juvenil per tal que els joves del seu municipi participin d’activitats pensades per a ells  i per ells.

La figura del tècnic i del dinamitzador juvenil esdevenen com a cabdals per liderar aquests serveis. Les persones que treballen amb els joves han de ser capaços de ser un referent per a ells, per poder acompanyar-los en el seu camí. La intervenció que poden fer aquests professionals va més enllà de la que es pot fer dins un equipament juvenil.

Cal apropar-se als espais naturals on es relacionen, viuen, aprenen i són els joves. És en aquests espais on es poden explorar millor els seus interessos i on es poden sentir més propers i a gust. Es tracta també de poder treballar amb aquest ventall de possibilitats que ofereix la resta d’equipaments,  recursos, i agents implicats del territori per tal d’aprofundir de manera integral en les actuacions envers la gent jove.

Un Pla de Joventut és un recull d’actuacions organitzades dirigides als joves, que es desenvolupen en un context i amb una durada determinada. És resultat d’un procés participatiu en el qual es contempla l’anàlisi de la realitat, la planificació de les actuacions, la seva execució i posterior avaluació. Ha de comptar amb la implicació dels diferents àrees municipals i dels agents socials.

És competència del Govern, dels consells i dels ajuntaments elaborar, aprovar i, si n’és el cas, modificar el Pla de joventut corresponent (autonòmic, insular i municipal respectivament), mitjançant un procediment que garanteixi la participació del Consell de la Joventut de les Illes Balears, dels consells de la joventut del seu àmbit territorial, de les associacions juvenils i dels mateixos joves en general.

Les administracions públiques indicades han d’elaborar, els plans de joventut corresponents per a períodes no inferiors a tres anys, revisables periòdicament. Aquestes planificacions han d’establir mesures relatives als àmbits específics dirigits al jovent, sense que hi hagi dependència d’objectius i accions entre les distintes administracions, si bé és necessari donar audiència a les administracions afectades per a l’adequada coordinació, col·laboració i optimització de recursos.

Un pla de joventut hauria d’incloure aquests apartats:

a) Anàlisis del context (recursos del territori i situació juvenil) i diagnòstic de la situació juvenil

b) Planificació:

• Concreció d’objectius
• Prioritat i concreció d’accions-activitats
• Metodologia i recursos

c) Execució i coordinació de Pla

d) Seguiment i avaluació del Pla